La Traviata: de Giuseppe Verdi al Liceu

2 de Febrer del 2025

Sortida a primeres hores de la tarda de les nostres terminals en direcció a la capital catalana. Arribarem al Liceu, on gaudirem de La Traviata, dirigida per David McVicar, anuncia la vulnerabilitat de la “camèlia” en el presagi d’aquest anhel trencat. Verdi va crear un dels drames més realistes de la seva carrera, una òpera que no evita les tensions morals i mèdiques, temes que considera “assumptes contemporanis”.

Violetta, inicialment consumista i vanitosa, serà la nova víctima d’un sistema capitalista que és devorador de somnis. Amb una música brillant i virtuosa, critica amb brutalitat la societat de les aparences, una màquina que destrueix personalitats; especialment quan són dones que aspiren a ser lliures. Així, Sempre libera, l’ària més cèlebre de Violetta, és un himne, un crit desesperat per reclamar un espai que ella encara no sap que està a punt de perdre.

Giuseppe Verdi sovint s’inspirava en el teatre francès, pocs mesos després de l’estrena de La dama de les camèlies, Verdi ja havia decidit que seria la base per a la nova òpera que li havia encarregat La Fenice de Venècia. Al costat del llibretista Francesco Maria Piave, Verdi va crear un dels drames més realistes de la seva carrera, una òpera que no evita les tensions morals i mèdiques del material original, temes que considera “assumptes contemporanis”.

Repartiment: Ruth Iniesta, Xabier Anduaga, Mattia Olivieri, Albert casals, Josep-Raon Olivé, Pau Armengol, Gemma Coma-Alabert…